L'antiguitat de Manises està demostrada per la troballa en el seu terme de moltíssimes restes romanes, com ara lamparillas, pondus, trossos d'àmfora, murs d'habitatge, marques de terrissaire, etc. en la Partida del Racó o Masia la Cova, i l'existència d'un aqüeducte que compta amb més de vint arcs, atribuït als romans segons diversos estudis.

La ciutat actual de Manises té el seu origen en l'alqueria musulmana que el rei Jaume I lliurament en 1238 a Artal de Lluna després de la conquesta de València.

A partir de Artal de Lluna l'artesania boja de la ceràmica comença a desenvolupar-se sobre la base els xicotets terrissaires musulmans existents.

Però prompte, el 3 de desembre de 1304, el senyoriu passaria definitivament a formar part del patrimoni familiar dels Boíl, els qui el posseirien fins a la supressió dels senyorius a Espanya. El record d'aquest llarg període queda ara en l'escut familiar dels Boïl, adoptat oficialment per l'Ajuntament com a emblema representatiu de la ciutat.

Són nombrosos els episodis que Manises ha viscut en tots aquests anys, però sens dubte, l'activitat ceramista, heretada dels segles d'assentament àrab, és la que millor defineix la ciutat i la seua història.

Inicialment, entre els segles XIV i XVI la ceràmica de reflex metàl·lic al costat de la decorada en blava, donaran fins i tot fama europea a la producció manisera, i serà sol·licitada per prínceps i pontífexs, i elogiada per nombrosos testimoniatges de l'època.

Més endavant dels segles XVII al XIX aquesta producció d'objectes decoratius i utilitaris, en franca decadència motivada per canvis de gustos i modes, es combinaran amb una altra activitat ceràmica, la azulejería decorada amb vives policromies i imaginatius motius, utilitzada com a article decoratiu, motiu de simbologia i element de construcció, i que donaran una nova espenta a la producció manisera.

En el que portem de segle vénen convivint diferents estils i tècniques, però és clar que sense oblidar els últims avanços tecnològics i artístics, que es plasmen tant en l'activitat industrial com en centres d'ensenyament artístic i tècnic, i d'activitats culturals, on la ceràmica de Manises és especial centre d'atenció.